Breu Història laboral

Etapa escolar

La meva vinculació amb el teatre ve de lluny, però no sempre va ser dalt de l’escenari. A casa vaig mastegar teatre de ben petit. A l’escola Vaig muntar un grup de teatre amb els uns amics, i vàrem fer diverses obres de petits llibrets per nens que em compraven els pares. Un cop vàrem fer l’espectacle “pai pai” de Pepe Rubianes… Encara recordo la cara de perplexitat dels mestres mentre a la sala d’actes,  davant de tota l’escola en Pau Sureda feia el gag del part! a partir d’aquell dia, varen supervisar totes les obres que fèiem!

Institut

Més endavant, a l’institut també em vaig apuntar al grup de teatre, on vaig conèixer a la gent del grup de teatre de Celrà. Allà vaig conèixer la meva verdadera passió. La tècnica! Vaig fer un curset introductori al món de la il·luminació, i em vaig llançar a fer dissenys amb els 16 rockets PAR 64 que teníem i la valentia que dóna la inconsciència barrejada amb joventut.

Primeres feines

   Un Dia l’ex-Tricicle Miquel Rimbau Em va proposar de fer el disseny de llums i so de dos monòlegs a la setmana durant 4 setmanes. El projecte es deia Monòlegs a tres bandes i el dirigia en Josep Benítez Muñoz “Beni” Va ser el primer espectacle que es va fer a la sala planeta de Girona, i per mi una tremenda escola! En el pis de dalt, en Xicu Masó Assajava Edmund. En Xicu, em va proposar d’enrolar-me, i em va faltar temps per dir que si! Allà vaig conèixer els bons amics de la Cellera de Ter. Sota les ordres d’en Xicu, i amb espectaculars decorats d’en Miquel Rimbau, vàrem muntar el grup Fedia Petúnia. D’aquell projecte en varen sortir un bon grapat de fantàstiques obres! També vaig participar fent dissenys de llum i so amb el grup Tramoia de Palafrugell, Dirigit per Lluís Molines amb un bon grapat de bons amics amb els quals de seguida vàrem fer colla. Entre ells en J.M Farrarons, en Chema, Silvia Pedret, Raquel Jurado, Cati Piera, la meva mare Maite Martí, Maria Blondel, Paquita Osca, Enriqueta Batllem,  Carme Hostalet, Lluís Prats, Àlex Penedès, il·luminació d’espectacles com El Fantasma de l’Òpera amb la Rita ferrer…

Llavors va ser quan vaig veure que l’institut no era lo meu, i vaig buscar alternatives per anar a estudiar so. al final Vaig acabar al “centro de la imagen” una desapareguda escola de so que hi havia al carrer Alpens, al barri de sants. Dos anys més tard ja tenia el títol! ja era tècnic de so!!… inocent!

Historietes Dagoll Dagom

  Després de donar uns tombs la meva vida va canviar quan la meva estimada madrastra, l’Anna Rosa Cisquella, em va enrolar en el seu grup de teatre Dagoll Dagom com a ajudant de llums a l’espectacle Historietes. Allà vaig tenir la fortuna de treballar amb un recull espectacular de tècnics del nostre país. Ignasi Morros, Toni Vila, Pep Codolosa, Jordi González, Joan Cesena…

OH! Europa

 

 

          Després d’això i després de molts anys sense pujar a l’escenari, va venir la proposta de l’OH! Europa. Necessitaven un actor jove que fes de fill del meu pare, i varen pensar en mi. Vaig fer un parell de càstings, i finalment vaig ser seleccionat. De totes maneres, quan vaig llegir la descripció del personatge, vaig veure en Bozzo i en Paco Mir havien basat el personatge en la meva vida. Era un noi que l’hi agradava l’atletisme, que volia ser tècnic de so, i activista ambiental! (Això últim era una premonició…) Pels nostàlgics aquí us ho deixo!

Acabat l’HO! Europa, 

Oido

Acabat l’OH Europa, vaig reprendre la Meva carrera com a tècnic de so, amb la tremenda fortuna que un dia de sant Jordi, mentre venia llibres a la rambla de Girona a l’estant de la llibreria 22, em va trucar en Jordi Bonet per anar a fer una entrevista laboral