Breu Història laboral
Etapa escolar
La meva vinculació amb el teatre ve de lluny, però no sempre va ser dalt de l’escenari. A casa vaig mastegar teatre de ben petit. A l’escola Vaig muntar un grup de teatre amb els uns amics, i vàrem fer diverses obres de petits llibrets per nens que em compraven els pares. Un cop vàrem fer l’espectacle “pai pai” de Pepe Rubianes… Encara recordo la cara de perplexitat dels mestres mentre a la sala d’actes, davant de tota l’escola en Pau Sureda feia el gag del part! a partir d’aquell dia, varen supervisar totes les obres que fèiem!
Institut
Més endavant, a l’institut també em vaig apuntar al grup de teatre, on vaig conèixer a la gent del grup de teatre de Celrà. Allà vaig conèixer la meva verdadera passió. La tècnica! Vaig fer un curset introductori al món de la il·luminació, i em vaig llançar a fer dissenys amb els 16 rockets PAR 64 que teníem i la valentia que dóna la inconsciència barrejada amb joventut.
Primeres feines
Un Dia l’ex-Tricicle Miquel Rimbau Em va proposar de fer el disseny de llums i so de dos monòlegs a la setmana durant 4 setmanes. El projecte es deia Monòlegs a tres bandes i el dirigia en Josep Benítez Muñoz “Beni” Va ser el primer espectacle que es va fer a la sala planeta de Girona, i per mi una tremenda escola! En el pis de dalt, en Xicu Masó Assajava Edmund. En Xicu, em va proposar d’enrolar-me, i em va faltar temps per dir que si! Allà vaig conèixer els bons amics de la Cellera de Ter. Sota les ordres d’en Xicu, i amb espectaculars decorats d’en Miquel Rimbau, vàrem muntar el grup Fedia Petúnia. D’aquell projecte en varen sortir un bon grapat de fantàstiques obres! També vaig participar fent dissenys de llum i so amb el grup Tramoia de Palafrugell, Dirigit per Lluís Molines amb un bon grapat de bons amics amb els quals de seguida vàrem fer colla. Entre ells en J.M Farrarons, en Chema, Silvia Pedret, Raquel Jurado, Cati Piera, la meva mare Maite Martí, Maria Blondel, Paquita Osca, Enriqueta Batllem, Carme Hostalet, Lluís Prats, Àlex Penedès, il·luminació d’espectacles com El Fantasma de l’Òpera amb la Rita ferrer…
Llavors va ser quan vaig veure que l’institut no era lo meu, i vaig buscar alternatives per anar a estudiar so. al final Vaig acabar al “centro de la imagen” una desapareguda escola de so que hi havia al carrer Alpens, al barri de sants. Dos anys més tard ja tenia el títol! ja era tècnic de so!!… inocent!
Historietes Dagoll Dagom
Després de donar uns tombs la meva vida va canviar quan la meva estimada madrastra, l’Anna Rosa Cisquella, em va enrolar en el seu grup de teatre Dagoll Dagom com a ajudant de llums a l’espectacle Historietes. Allà vaig tenir la fortuna de treballar amb un recull espectacular de tècnics del nostre país. Ignasi Morros, Toni Vila, Pep Codolosa, Jordi González, Joan Cesena…
OH! Europa
Després d’això i després de molts anys sense pujar a l’escenari, va venir la proposta de l’OH! Europa. Necessitaven un actor jove que fes de fill del meu pare, i varen pensar en mi. Vaig fer un parell de càstings, i finalment vaig ser seleccionat. De totes maneres, quan vaig llegir la descripció del personatge, vaig veure en Bozzo i en Paco Mir havien basat el personatge en la meva vida. Era un noi que l’hi agradava l’atletisme, que volia ser tècnic de so, i activista ambiental! (Això últim era una premonició…) Pels nostàlgics aquí us ho deixo!
Acabat l’HO! Europa,
Oido
Acabat l’OH Europa, vaig reprendre la Meva carrera com a tècnic de so. Un dia de Sant Jordi mentre venia llibres a la rambla de Girona a l’estant de la llibreria 22, em va trucar en Jordi Bonet per anar a fer de pipa d’escenari en el concert vint anys al vent que feia Raimon al palau sant Jordi. Allà va ser la primera vegada que vaig poder treballar amb una de les persones de referència del so a casa nostre.
Jordi Bonet de ben jovenet va ser el director de so dels mundials de futbol del 82, els del Naranjito, i més tard entrà en el mercat internacional de la música en directe de bracet de Miles Davis. Posteriorment fou tècnic també de gent com Sting, l’ex teclista de Weather Report, Joe Zawinul amb de The Zawinul syndicate, Bobby McFerrin, Vinnie Colaiuta… entre d’altres. Al 1992 fou el director de so de les olimpíades 92 de Barcelona, i acabades les olimpiades muntà amb uns amics (Lluis Maria Güell, Joan Albert Amargós, Tito Coca, Quique i Toni Camín) els estudis oido de Barcelona.
Un any després de la seva inauguració, m’hi vaig incorporar i així començà la meva formació com a tècnic d’estudi. Una de les particularitats dels estudis oido, és que des dels seus inicis es toquen molts pals. Quan vaig entrar vàrem enregistrar un disc dels guanyadors dels premis SGAE, el tema principal de les tres bessones composat pel mestre J.A Amargós, i fet tota la post-poroducció de la mítica sèrie Arnau. Jo llavors era el noi de les còpies i poc participava en aquelles produccions, però varen ser unes classes particulars amb els millors profesionals. J.A Amargós, Salvador Niebla, Xevi Masip, Jordi Bonet, i tota la gent que va participar en aquelles produccions. Perico Sambeat, el pianista Lluis Vidal, Xavier Figuerola… Especialment m’agradaria destacar la meva relació amb en Salvador, que anava nodrint la meva curiositat musical, i no tenia cap inconvenient en contestar l’allau de preguntes neòfites amb les quals el colgava dia rere dia.
Més tard entrà en l’staff de l’estudi Marc Gonell amb el que no només ens vàrem fer bons amics, sinó que ens vàrem nodrir l’un de l’altre i ens vàrem esperonar per millorar dia a dia! Vaig entrar a tocar el baix en el seu grup, The Crackens Revenge, i d’ell vaig aprendre l’art del foley, del que n’és un mestre! No hi ha res millor per millorar que tenir algú amb qualitats tècniques excepcionals al costat com les que te en Marc! Gràcies, amic!
Fou també l’època en què Josep Maria Bardagí va instal·lar el seu estudi, Bardagí Music, En el pis de dalt dels estudis oido. Allò va ser el principi d’una llarga i fructífera relació laboral de la qual considero que en vaig ser el màxim beneficiari. Treballar amb en Josep Maria va ser una autèntica escola musical. A vegades per descansar en moments intensos de feina, treia un disc, el posàvem i me l’explicava de cap a peus. A vegades era un disc de Beethoven, A vegades era un disc de Joan Manuel Serrat que ell havia produït, a vegades un d’Aerosmith, Jelly fish, Beatles… En Josep Maria em va ensenyar a estimar la música, i a escoltar més enllà.
Un altre gran mestre al qual mai l’hi podré agrair-li tots els seus ensenyaments fou el mestre Saki Guillem. Un musicàs heterodox i absolutament transversal amb el que férem centenars de produccions per publicitat! Tot un referent en el món musical de casa nostra.
Com no pot ser d’altre manera, El meu principal mestre i font de coneixement fou el meu bon amic jordi Bonet. Disfrutava colgant-me de discs de Jazz i Clàssica! i d’ell i en Xevi Masip en vaig aprendre l’art de la postproducció audiovisual. Va ser una època Meravellosa!!
Més endavant en Xevi i en Marc varen marxar, i jo em vaig quedar com a tècnic principal. Era el moment de desenvolupar tot l’aprenentatge absorbit de tants bons mestres! Altres companys i excel·lents tècnics compartiren amb mi aquesta labor. Jordi Descals, Joan Altés, Josep Blasco… Fins a l’actualitat amb l’excel·lent equip amb què comparteixo sales de so. L’Albert Clemente, i l’Ignasi Nogueras! Dos exquisits tècnics amb els quals aprenc dia rere dia!
Segur que en aquest breu repàs m’he deixat un grapat de bons profesionals i amics, i fins hi tot etapes! però és el que tenen els resums. Gent de l’alçada de Toni Vila, Ignasi Morros, Jofre Bardagí, Chema Pèrez, Eduard Font, Francesc Chaparro, Cece Giannotti, Paz Bodoque, Angel Valentí, Pere Bardagí José Luis Vadillo, Ignasi Terraza, Alfonso Vilallonga, Manuel Martínez del Fresno………….